La resposta curta
A casa, AmazHA, una app de Home Assistant per a rellotges Amazfit, només necessita la teva adreça local, com ara http://192.168.1.50:8123, i no cal que res sigui accessible des de fora. Fora de casa, per a l’accés remot el mòbil necessita una adreça remota a la qual pugui arribar: Home Assistant Cloud, una VPN com Tailscale o WireGuard, o el teu propi domini amb HTTPS. Introdueix-les totes dues i AmazHA tria tota sola la que funciona.
A casa no necessites res més
A la xarxa de casa, l’única adreça que necessita AmazHA és la que ja fas servir per obrir Home Assistant en un navegador a casa. És el camp URL local (LAN) de la configuració d’AmazHA, i n’hi ha prou amb ell: sense subscripció, sense VPN, sense domini, sense cap port obert al router.
AmazHA té dos camps d’adreça a la configuració: URL local (LAN) i URL remot. Qualsevol dels dos pot quedar buit. Si només fas servir el rellotge a casa, omple el local, deixa el remot en blanc i ja està. Pots afegir una adreça remota més endavant, el dia que vulguis que el rellotge funcioni a la feina o de vacances, sense tocar res més.
Els camps són a l’app Zepp, a Perfil › el teu rellotge › Aplicacions › AmazHA › Configuració › Home Assistant. Apareixen un cop desbloquejada la versió completa (un desbloqueig únic, sense subscripció): la versió gratuïta és una demo en viu amb dades d’exemple i no es connecta a cap servidor. El tutorial Connecta Home Assistant mostra en vídeo el pas de l’adreça local.
Una adreça local típica té aquest aspecte (són exemples, fes servir la teva):
http://192.168.1.50:8123
http://homeassistant.local:8123
Si escrius una adreça sense http:// ni https:// a URL local (LAN), AmazHA hi posa http:// al davant, perquè els servidors locals normalment parlen http sense xifrar.
Per què és el mòbil qui ha d’arribar a Home Assistant
El rellotge no parla mai directament amb Home Assistant. Parla amb el mòbil per Bluetooth, i la part d’AmazHA que funciona dins de l’app Zepp del mòbil és l’única que envia peticions al teu servidor. Així, la pregunta «pot arribar el meu rellotge a Home Assistant?» és en realitat «pot arribar el meu mòbil a Home Assistant, ara mateix, des d’on és?»
Això té algunes conseqüències pràctiques:
- El rellotge no necessita wifi. No s’uneix mai a cap xarxa per a AmazHA. Un rellotge que només tingui Bluetooth funciona exactament igual.
- El mòbil ha d’estar a prop, amb el Bluetooth activat i l’app Zepp en marxa. Si no, el rellotge diu Sense connexió · El telèfon no respon, que és un problema diferent d’una adreça incorrecta (mira resolució de problemes, pas 2).
- La xarxa on és el mòbil decideix quina adreça funciona. Amb la wifi de casa, funciona l’adreça local. Amb dades mòbils, a casa d’un amic o amb la wifi d’un hotel, només pot funcionar una adreça remota, i només si el mòbil hi pot arribar des d’allà.
- Una VPN ha d’estar connectada al mòbil, no al rellotge. El rellotge no en sap res.
- El teu token es queda al mòbil. Enganxes un token d’accés de llarga durada un sol cop, a la configuració d’AmazHA. El rellotge només rep el que mostra, per l’enllaç Bluetooth que ja té amb el mòbil; el token no s’hi envia mai.
Això explica una situació confusa: la configuració diu Connectat i el rellotge diu Sense connexió. La configuració només prova el camí del mòbil fins a Home Assistant; el rellotge també necessita el camí Bluetooth fins al mòbil.
Com tria l’adreça AmazHA
AmazHA tria l’adreça tota sola, primer la local i després la remota. No hi ha cap interruptor per canviar quan surts de casa, i mai no has de triar a mà entre els dos camps.
Amb una adreça
Amb un sol camp omplert, AmazHA simplement el fa servir. No es comprova res ni es canvia res. Una configuració només local funciona a casa i mostra el bàner Sense connexió fora de casa; una configuració només remota funciona allà on el mòbil pugui arribar a aquella adreça.
Amb les dues adreces
Amb tots dos camps omplerts, el mòbil pregunta a les dues adreces alhora si Home Assistant respon, amb un límit de temps curt d’1,5 segons. Si l’adreça local respon, AmazHA la fa servir. Si només respon la remota, fa servir aquesta. La guanyadora es recorda, i les peticions següents hi van directament sense tornar a preguntar.
La comprovació és més estricta que «alguna cosa ha respost». Una adreça només compta quan respon com l’API de Home Assistant. Això importa a les xarxes dels altres: amb la wifi d’un hotel, 192.168.1.50 pot ser una impressora, la pàgina d’un router o un portal captiu que respon amb una pàgina web. AmazHA no ho confon amb el teu servidor, així que no s’encalla a la teva adreça local quan la resposta bona és la remota.
Sortir de casa i tornar-hi
L’adreça recordada es manté fins que falla una petició. Quan surts de casa i el mòbil perd la wifi, la petició següent a l’adreça local falla, AmazHA l’oblida, i l’intent següent torna a preguntar a les dues adreces i acaba a la remota. Mentre l’app AmazHA és oberta, el rellotge s’actualitza cada 8 segons, així que a la pràctica la primera actualització després del canvi pot fallar i mostrar breument el bàner Sense connexió, i la següent es recupera.
Tornar a casa funciona a la inversa, més discretament: si la teva adreça remota també funciona des de dins de la xarxa, AmazHA la continua fent servir fins que falla una petició o tornes a tocar Connecta. Quan passa això no hi ha res malament; simplement, l’adreça remota continua funcionant.
Escriure les adreces
Uns quants detalls que convé saber quan omples els camps:
- Res després de l’adreça del servidor.
http://192.168.1.50:8123, nohttp://192.168.1.50:8123/lovelace. El mateix per a la remota:https://xxxxx.ui.nabu.casa, nohttps://xxxxx.ui.nabu.casa/lovelace. Si hi deixes un camí, l’adreça respon, però no com l’API de Home Assistant. - L’esquema. Si no escrius cap esquema, URL local (LAN) rep
http://i URL remot rephttps://. Escriu tu mateixhttp://si una adreça remota és realment http sense xifrar (una adreça de VPN, per exemple). - El port. Mantén el port si la teva adreça en necessita un, com a
:8123. Sense port,https://vol dir el 443. - Un token per a totes dues. Enganxa’l un sol cop a Token d’accés de llarga durada; serveix per a l’adreça local i per a la remota. Totes dues adreces han de portar al mateix Home Assistant.
El tutorial Connecta Home Assistant explica el pas de l’adreça remota, i el pas 8, la prova que ve després.
Les opcions d’accés remot comparades
Qualsevol adreça remota funciona amb AmazHA sempre que el mòbil la pugui obrir des d’on és i que respongui com l’API de Home Assistant. Quina fer servir és una decisió de Home Assistant, no d’AmazHA. Aquestes són les habituals, l’una al costat de l’altra.
| Opció | Què va a URL remot | Ports oberts a casa | HTTPS i certificat | Cost | Què necessita el mòbil |
|---|---|---|---|---|---|
| Home Assistant Cloud de Nabu Casa (passarà a ser Home Assistant Link el 2 de desembre de 2026) | L’adreça remota que et genera, https://xxxxx.ui.nabu.casa |
Cap | Inclosos | Subscripció | Res més |
| VPN, com Tailscale o WireGuard | L’adreça de Home Assistant dins de la VPN | Cap amb Tailscale; un amb un servidor WireGuard propi | El túnel està xifrat; https només si el configures | Hi ha opcions gratuïtes | La VPN connectada |
| El teu propi domini a través d’un túnel, com Cloudflare Tunnel | https://ha.example.com |
Cap | Els proporciona el túnel | Normalment un domini | Res més |
| El teu propi domini amb un servidor intermediari invers | https://ha.example.com |
Un (normalment el 443) | Els has de configurar tu, per exemple amb Let’s Encrypt | Un domini o un nom de DNS dinàmic gratuït | Res més |
| Redirecció de port directa a Home Assistant | https://yourname.duckdns.org:8123 |
Un | Els has de configurar tu | Hi ha DNS dinàmics gratuïts | Res més |
Home Assistant Cloud (aviat Home Assistant Link)
Home Assistant Cloud és el servei de subscripció de Nabu Casa; les seves subscripcions financen el desenvolupament a temps complet de Home Assistant. La documentació de Home Assistant el considera l’opció més fàcil per a la majoria de gent: no necessita obrir ports al router, xifra el trànsit i et genera un URL remot únic.
Per a AmazHA, aquest URL remot és tot el que necessites: copia’l, tal com te’l mostra Home Assistant, a URL remot, sense res al darrere. El teu token d’accés de llarga durada hi funciona igual que a la teva adreça local, ja que totes dues porten al mateix servidor.
El 2 d’octubre de 2026, Nabu Casa va anunciar que Home Assistant Cloud passarà a dir-se Home Assistant Link el 2 de desembre de 2026. L’anunci diu que és la mateixa subscripció amb un nom nou i que no cal fer res. No esmenta cap canvi d’adreça, així que avui no cal canviar res a AmazHA.
Una VPN: Tailscale, WireGuard i altres
Una VPN posa el mòbil a la xarxa de casa, de manera virtual, sigui on sigui. La documentació de Home Assistant esmenta serveis VPN com Tailscale i ZeroTier One com una manera segura d’entrar, i n’assenyala el parany: la VPN ha d’estar connectada abans que res pugui arribar a Home Assistant des de fora. Per a AmazHA, això vol dir que la VPN ha d’estar connectada al mòbil. Si es desconnecta, el rellotge mostra Sense connexió · Home Assistant no accessible fins que torna.
El que va a URL remot és l’adreça que fa servir el mòbil per a Home Assistant mentre la VPN està activa: l’adreça del servidor dins de la VPN, o un nom que la teva VPN hi resol. Dos detalls:
- Si el teu servidor hi respon amb http sense xifrar, escriu
http://davant de l’adreça. Sense esquema, AmazHA afegeixhttps://a l’adreça remota, que no respondria. - Amb algunes configuracions de VPN, la mateixa adreça de casa,
192.168.1.50, es torna accessible a través del túnel. Aleshores l’adreça local funciona a tot arreu on la VPN estigui activa, i el camp remot és un recurs per quan no ho estigui.
Una VPN és l’opció amb menys exposició: res del teu servidor no queda obert a internet. El preu és que cada dispositiu que necessiti Home Assistant, inclòs el mòbil, ha de tenir en marxa el client de la VPN.
El teu propi domini amb HTTPS: un servidor intermediari invers o un túnel
Amb el teu propi domini, https://ha.example.com porta al teu Home Assistant des de qualsevol lloc. Hi ha dues maneres habituals d’arribar-hi:
- Un servidor intermediari invers (Nginx, Caddy, Traefik o similar) a casa rep les peticions al port 443, s’encarrega del certificat i passa les peticions a Home Assistant. Necessita una redirecció de port al router.
- Un túnel com Cloudflare Tunnel fa funcionar un petit connector dins de la teva xarxa que manté oberta una connexió de sortida cap al proveïdor, així que no s’obre res al router. El proveïdor serveix el teu domini amb un certificat vàlid.
En tots dos casos hi ha alguna cosa davant de Home Assistant que li reenvia les peticions, i a Home Assistant se li ha de dir que hi confiï. La documentació de Home Assistant és explícita: les peticions d’un servidor intermediari invers es bloquegen tret que activis Trust X-Forwarded-For (confia en X-Forwarded-For) i afegeixis el servidor intermediari a Trusted proxies (servidors intermediaris de confiança). Si te’l saltes, totes les peticions a través del servidor intermediari reben 400 Bad Request (en parlem més avall).
Només una redirecció de port
Redirigir un port del router directament a Home Assistant és la manera més directa, i la que la documentació d’accés remot de Home Assistant tracta amb més cautela: obrir un port sense més no és segur, el trànsit s’ha de xifrar, i abans d’exposar res hauries de repassar la seva llista de comprovacions de seguretat. També assenyala dos paranys pràctics: molts proveïdors d’internet donen una adreça IP dinàmica, i per això recomana un nom de DNS dinàmic com DuckDNS, i alguns proveïdors et posen darrere d’un CG-NAT, on les connexions entrants no et poden arribar de cap manera.
Si tries aquest camí, l’adreça remota és el teu nom de DNS dinàmic amb https i el port que has redirigit, per exemple https://yourname.duckdns.org:8123. Posa exactament això a URL remot.
HTTPS i certificats fora de casa
Fora de casa, la regla del tutorial de resolució de problemes és curta: l’adreça necessita https amb un certificat vàlid. Hi ha dos motius.
El primer és la seguretat. El teu token d’accés de llarga durada va amb cada petició que envia el mòbil. Amb http sense xifrar a internet, qualsevol que sigui al camí el pot llegir, i amb ell controlar casa teva.
El segon és que els mòbils rebutgen els certificats en què no confien. Un certificat autosignat, fet al teu propi servidor, no està signat per cap autoritat en què el mòbil confiï d’entrada, així que la connexió es rebutja abans d’arribar a Home Assistant. Al rellotge, això es veu com qualsevol altre servidor inaccessible. La solució senzilla és un certificat en què el mòbil ja confiï:
- Home Assistant Cloud i els túnels com Cloudflare Tunnel te’n proporcionen un.
- Amb el teu propi domini o un nom de DNS dinàmic, els certificats de Let’s Encrypt són gratuïts i els mòbils hi confien.
Hi ha dos paranys que atrapen els qui configuren HTTPS al mateix Home Assistant, en lloc de fer-ho en un servidor intermediari al davant:
- També canvia l’adreça local. Un cop Home Assistant serveix HTTPS al seu port,
http://192.168.1.50:8123sense xifrar deixa de respondre en aquest port. - Una adreça IP no coincideix amb el certificat. Un certificat per a
ha.example.comno és vàlid per ahttps://192.168.1.50:8123, així que aquesta adreça local no passa la comprovació del certificat. Un servidor intermediari invers o un túnel per a la part remota, amb Home Assistant en http sense xifrar a casa, evita tots dos problemes.
L’http sense xifrar és normal i correcte per a l’adreça local de casa. Dins d’una VPN, el túnel de la qual ja està xifrat, l’http també pot ser acceptable; a internet, fes servir https.
Errors habituals i què diu el rellotge
Quan alguna cosa falla, el rellotge diu quin enllaç ha fallat. La taula recull els missatges que tenen a veure amb les adreces, i el que s’hi assembla però no ho és.
| Al rellotge | Què vol dir | Solució |
|---|---|---|
| Sense connexió · Home Assistant no accessible · Reintent cada 8 s | El mòbil no ha pogut arribar a Home Assistant a cap de les adreces que has introduït | Obre l’adreça al navegador del mòbil des d’on és el mòbil; fora de casa, https amb un certificat vàlid |
| Adreça incorrecta · Respon, però no és l’API de Home Assistant | Alguna cosa ha respost, però no l’API de Home Assistant: normalment un camí com /lovelace després de l’adreça |
Deixa només l’adreça del servidor, sense res al darrere |
| Sense connexió · El telèfon no respon | El rellotge no ha pogut arribar al mòbil; l’adreça no hi té res a veure | Mòbil a prop, Bluetooth activat, app Zepp en marxa |
| Cal un token admin | L’adreça funciona, però el token és d’un usuari sense permisos d’administrador | Crea un token de llarga durada com a administrador |
Sense connexió · Home Assistant no accessible
El bàner mostra Sense connexió, després Home Assistant no accessible · Reintent cada 8 s, i a sota un codi curt que indica al suport exactament què ha fallat. Les causes habituals: ets fora i només tens una adreça local; la VPN no està connectada al mòbil; l’adreça remota funciona a casa però no des de fora; el mòbil no confia en el certificat; o el mateix Home Assistant està aturat o reiniciant-se. La solució sempre comença igual: obre l’adreça al navegador del mòbil, com s’explica més avall. El tutorial de resolució de problemes, pas 3, mostra aquest missatge en vídeo.
Adreça incorrecta
Adreça incorrecta vol dir que l’adreça ha respost, però amb una pàgina web en lloc de l’API de Home Assistant. Gairebé sempre l’adreça porta un camí, normalment copiat de la barra del navegador: https://ha.example.com/lovelace/0 en lloc de https://ha.example.com. Treu tot el que hi hagi després de l’adreça del servidor (i del seu port). A la configuració d’AmazHA, la prova de connexió diu el mateix amb les seves paraules: l’adreça respon, però no amb l’API de Home Assistant, i dona l’exemple d’una adreça de Home Assistant Cloud amb /lovelace i sense. Mira resolució de problemes, pas 4. Més rarament, l’adreça porta a una cosa completament diferent, com la pàgina d’administració d’un router.
400 Bad Request darrere d’un servidor intermediari invers
Si la teva adreça remota passa per un servidor intermediari invers o un túnel i totes les peticions tornen amb 400 Bad Request, Home Assistant està rebutjant el servidor intermediari. La seva integració HTTP rebutja qualsevol petició que porti una capçalera de reenviament quan no se li ha dit que confiï en servidors intermediaris inversos, o quan l’adreça del servidor intermediari no és a la seva llista de confiança, i en tots dos casos la resposta és 400. El registre de Home Assistant indica l’adreça d’on venia la petició; en el segon cas diu “Received X-Forwarded-For header from an untrusted proxy”, seguit d’aquesta adreça.
A AmazHA, Connecta mostra Error 400 amb una sola adreça, o un punt vermell al costat de Remot amb les dues.
La solució és al costat de Home Assistant. A les versions actuals, la configuració del servidor HTTP és a la interfície: a Configuració › Sistema › Xarxa, activa Trust X-Forwarded-For i afegeix l’adreça o la xarxa del servidor intermediari a Trusted proxies. Les versions antigues fan servir YAML a configuration.yaml (l’adreça de sota és un exemple; fes servir la del teu servidor intermediari):
http:
use_x_forwarded_for: true
trusted_proxies:
- 192.168.1.10
La documentació de la integració HTTP de Home Assistant té els detalls per a cada versió. Reinicia Home Assistant si la teva versió ho necessita i després torna a tocar Connecta.
Sense connexió · El telèfon no respon
Aquest no té res a veure amb les adreces. El rellotge no ha pogut arribar al mòbil per Bluetooth, així que el mòbil no ha tingut ocasió de provar amb Home Assistant. Tingues el mòbil a prop, amb el Bluetooth activat i l’app Zepp en marxa (resolució de problemes, pas 2). Canviar les adreces no ho arreglarà.
La configuració d’URL extern del mateix Home Assistant
Home Assistant té la seva pròpia configuració d’URL de Home Assistant, amb un camp Internet i un altre Xarxa local a Configuració › Sistema › Xarxa. Indiquen a Home Assistant i a les seves pròpies apps on es troba. AmazHA no els llegeix: només fa servir les dues adreces escrites a la seva pròpia configuració. Si has canviat l’URL extern a Home Assistant i el rellotge no ho ha seguit, aquest és el motiu. Copia l’adreça nova a URL remot.
Prova primer amb el navegador del mòbil
Abans de canviar res a AmazHA, obre l’adreça al navegador del mateix mòbil, des del mateix lloc. És la prova més ràpida que hi ha, perquè fa el mateix camí que AmazHA: el mòbil, la seva xarxa actual, la teva adreça.
- Desactiva la wifi del mòbil si proves l’adreça remota des de casa, perquè surti de veritat per les dades mòbils. Activa la VPN si l’adreça remota la necessita.
- Escriu l’adreça exacta que has introduït a AmazHA, per exemple
https://ha.example.com. - Llegeix el resultat.
| El navegador mostra | Què et diu |
|---|---|
| La pàgina d’inici de sessió de Home Assistant | L’adreça i el certificat estan bé: el problema és en un altre lloc (camí, token, Bluetooth) |
| Un avís de certificat | El mòbil no confia en el certificat; AmazHA no pot fer servir aquesta adreça tal com és |
| Res, o «no es pot accedir a aquesta pàgina» | El mòbil no pot arribar a l’adreça des d’aquesta xarxa |
| 400 Bad Request | Un servidor intermediari invers en què Home Assistant encara no confia |
| Una pàgina diferent (router, proveïdor, pàgina per defecte d’un servidor intermediari) | L’adreça porta a un altre lloc |
Per a l’adreça local, fes el mateix amb la wifi activada, a casa. Si el navegador arriba a la pàgina d’inici de sessió i AmazHA continua fallant, comprova que el camp contingui només l’adreça del servidor, sense res al darrere, i el mateix esquema que ha fet servir el navegador.
També pots afegir /api/ a l’adreça al navegador. Home Assistant hi respon amb un error d’autenticació, ja que el navegador no envia cap token: això demostra que l’adreça porta a l’API de Home Assistant i no a una altra pàgina. A AmazHA, escriu l’adreça sense /api/.
La prova de connexió d’AmazHA: llegir LAN i Remot
Connecta, a la configuració d’AmazHA, prova les adreces des del mòbil i et diu què ha trobat. Després de tocar-lo, el resultat apareix en pocs segons:
- Amb una adreça: Connectat ✓ quan Home Assistant respon, Inaccessible quan no respon res, Error seguit d’un número quan alguna cosa ha respost amb un error HTTP (per exemple Error 400 o Error 401), i Respon, però no és Home Assistant quan l’adreça respon amb una cosa que no és l’API.
- Amb les dues adreces: un resultat per adreça, LAN i Remot, cadascun amb un punt de color: verd quan Home Assistant hi respon, taronja quan alguna cosa respon però no és Home Assistant, vermell quan falla.
Llegeix-lo tenint en compte on és el mòbil. A casa, un Remot vermell pot ser normal (un domini que no torna cap a dins de la teva xarxa, una VPN desactivada) o un problema real, així que torna a provar amb la wifi desactivada. Fora de casa, un LAN vermell és d’esperar; allà només importa Remot. Tots dos en verd, provats un cop a casa i un cop amb dades mòbils, és la configuració que et segueix a tot arreu. El pas 8 del tutorial Connecta Home Assistant mostra la pantalla.
Quan l’adreça funciona però el token és d’un usuari sense permisos d’administrador, Connecta ho indica a sota del resultat. És un problema del token, no de l’adreça: la prova de l’adreça passa, però el rellotge no pot carregar les teves habitacions fins que el token sigui d’un administrador.
Quatre configuracions, pas a pas
Els mateixos dos camps serveixen per a llars molt diferents. Quatre exemples, amb adreces d’exemple:
Un pis, només a casa. URL local (LAN): http://192.168.1.50:8123. URL remot: buit. El rellotge funciona amb la wifi de casa; a fora mostra Sense connexió · Home Assistant no accessible, com és d’esperar. Connecta diu Connectat ✓ a casa.
Home Assistant Cloud. URL local (LAN): http://192.168.1.50:8123. URL remot: https://xxxxx.ui.nabu.casa. A casa, AmazHA fa servir l’adreça local; amb dades mòbils, passa tota sola a l’adreça de Home Assistant Cloud. Connecta mostra LAN i Remot, tots dos en verd a casa, perquè l’adreça del núvol també funciona des de dins.
Una VPN al mòbil. URL local (LAN): http://192.168.1.50:8123. URL remot: l’adreça del servidor dins de la VPN, amb http:// al davant si el servidor hi respon amb http sense xifrar. A casa guanya l’adreça local. A fora, amb la VPN connectada, guanya la remota; amb la VPN desactivada, el rellotge mostra el bàner Sense connexió fins que es torna a activar.
El teu propi domini darrere d’un servidor intermediari invers. URL local (LAN): http://192.168.1.50:8123. URL remot: https://ha.example.com. Abans que funcioni, Home Assistant ha de confiar en el servidor intermediari (Trust X-Forwarded-For, Trusted proxies), o totes les peticions remotes reben un 400. Prova l’adreça remota amb la wifi desactivada: alguns routers no tornen a encaminar el teu propi domini cap a dins, així que un Remot vermell a casa no sempre vol dir que falli a fora.
Una llista de comprovacions abans de sortir de casa
Cinc minuts a casa t’estalvien una mirada perplexa al rellotge més endavant:
- URL local (LAN) conté només l’adreça del servidor, la que fa servir el teu navegador a casa.
- URL remot conté només l’adreça remota: sense
/lovelace, amb el port si en necessita,https://per internet. - El navegador del mòbil obre l’adreça remota amb la wifi desactivada i mostra la pàgina d’inici de sessió de Home Assistant, sense cap avís de certificat.
- Si és una VPN: la VPN està configurada perquè es mantingui connectada al mòbil.
- Si és un servidor intermediari invers o un túnel: Home Assistant hi confia, així que no hi ha cap 400.
- Connecta mostra LAN i Remot en verd, o Connectat ✓ amb una sola adreça.
- El token és d’un administrador, i és el mateix per a les dues adreces.
Fet això, el rellotge fa servir l’adreça local a casa i la remota a tot arreu més, sense que hagis de fer res. I si un dia mostra Sense connexió, la segona línia et diu on has de mirar: El telèfon no respon és el Bluetooth, Home Assistant no accessible és l’adreça.